Passa al contingut principal

Breu currículum


Aitor Carrera i Baiget (Balaguer, 1976) és un lingüista i professor universitari català.[1] Lhan considerat un dels noms destacats de la  lingüística occitana contemporània i el principal especialista de l’occità parlat a la Vall d’Aran,[2] tot i que també s’ha interessat per aspectes dialectològics del català nord-occidental i, concretament, de l’àrea lleidatana.[3] [4] És doctor en filologia catalana amb una tesi[5]  que s’ocupava de la variació dialectal de tipus fonètic de l’aranès i de les modalitats gascones del Comenge[6] parlades al cantó de Sent Biat[7] (al departament francès de l’Alta Garona)[8] que va rebre el premi extraordinari de doctorat,[9] i és professor de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida des de l’any 2001,[10] on dirigeix la Càtedra d’Estudis Occitans,[11] l’única càtedra de l’Estat espanyol que s’encarrega de vehicular qüestions relacionades amb la filologia occitana.[12] Imparteix matèries de dialectologia catalana i occitana i de lingüística occitana, tot i que també hi ensenya o hi ha ensenyat precedentment gramàtica històrica, fonètica, lexicologia o lingüística aplicada catalanes, ja sigui en cicles inicials o en estudis de màster. [13] També ha estat docent de geolingüística en matèries de tercer cicle a la Universitat de Tolosa – Joan Jaurés durant més de mig decenni en el marc dels acords entre la Universitat de Lleida i aquell centre d’ensenyament superior de l’Estat francès.[14] [15] [16]

És autor d’un centenar llarg de publicacions que tenen a veure amb la dialectologia, la gramàtica, la sociolingüística o l’onomàstica,[17] ja sigui en occità (estàndard o aranès), en català, en francès,[18] [19] [20] [21] anglès,[22] alemany[23] o portuguès.[24] És membre del Conselh Lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana[25] i del consell d’administració de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans,[26] de la qual va coordinar el seu onzè congrés internacional.[27] Va formar part igualment de l’Institut d’Estudis Aranesi fins a l’any 2015,[28] organisme que va abandonar en constituir-se en acadèmia després d’advertir que s’incomplien aspectes de la Llei de l’occità de 2010[29] sobre els vincles amb l’occitanisme de l’Estat francès i sobre la manca d’integració de perfils acadèmics i d’altres especialistes universitaris en la secció que ha de vetllar per la codificació de l’aranès,[30, p. 52] cosa que no permetia que es donessin les circumstàncies necessàries per acomplir els objectius que li van ser atorgats.[31] Ha comparegut al Parlament de Catalunya tant en el procés de redacció de la Llei de l’occità de 2010[32] com en el de la nova Llei de règim especial de la Vall d’Aran de 2015.[33] També va participar en l’edició del programa de TV3 Caçadors de Paraules dedicat a la Vall d’Aran,[34] del qual va coeditar posteriorment els continguts.[35]

Entre la seua producció, destaca la primera gramàtica moderna de l’aranès[36] [37] (amb pròleg de Joan Solà),[38] [39] que va tenir un notable impacte en el món acadèmic[40] i ha estat considerada una obra de referència sobre l’aranès,[41] així com també el primer estudi monogràfic municipal sobre la toponímia de la Vall d’Aran,[42] o la fixació de les equivalències del lèxic essencial i més freqüent de l’aranès, el català i l’occità referencial.[43] [44] També ha estat coeditor de les d’actes de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis Occitans, que aplega aproximadament un centenar de contribucions multilingües d’investigadors de quatre dels cinc continents.[45] [46]

Ha establert que les diferències lingüístiques que separen els pobles aranesos, més que no pas explicar-se per presteses interferències del francès i del català, s’han de situar sovint en un context occità més ampli, ja que poden respondre en diversos casos a divergències que, més enllà de la frontera, s’observen entre el gascó del Comenge (al departament de l’Alta Garona) i el del Coserans (al departament de l’Arièja), de manera que a la part alta de la Vall d’Aran es troben a vegades solucions més acostades al centre del domini lingüístic occità i, en conseqüència, al llenguadocià.[47] Entre els seus treballs de tipus dialectològic o toponímic, s’ha interessat en diverses ocasions per la variació geogràfica i l’etimologia dels fitònims en gascó pirinenc,[48] [49] i ha posat en dubte la validesa de les propostes de Joan Coromines sobre el pregascó i el seu vincle amb un substat de tipus bascoide.[50]

Ha qüestionat les posicions isolacionistes de l’aranès amb relació a la resta de l’occità que existeixen actualment,[51] la manca d’ús de la llengua per part d’algunes de les mateixes administracions locals araneses,[52] la qualitat  de l’aranès difós en les darreres dècades (amb interferències, hipercorreccions i una gestió inadequada de la diversitat dialectal,[53] a més de models sintàctics ibèrics),[54] el tractament formal de la toponímia aranesa[55] (per a la qual la Càtedra d'Estudis Occitans va proposar una regularització en format cartogràfic)[56] o l'eficàcia i fins l'existència real d'una planificació en les polítiques lingüístiques realitzades pel Conselh Generau d’Aran independentment del seu color polític.[57] Ha assenyalat igualment que a la Vall d'Aran l'occità es troba en un procés de substitució lingüística en fase avançada davant de l’espanyol amb les evidències que deriven de les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de 2013,[58] que indiquen un augment en les competències lingüístiques dels aranesos en occità, però al mateix temps confirmen una davallada molt preocupant en l’ús social de la llengua, que n’amenaçaria fins i tot la supervivència.[59]

Ha estudiat les contribucions a l’estudi i el coneixement de l’occità d’autors aranesos com Jusèp Condò[60] [61] o Jusèp Sandaran,[62] [63] [64] d’investigadors catalans com Joan Coromines,[65] [66] Pere Barnils[67] o la folklorista  Palmira Jaquetti[68], i de lingüistes gascons com Xavier Ravier[69] o Pèire Bèc[70]. També ha cridat l’atenció sobre la inconveniència de determinades propostes de formes normatives per a un bon nombre de macrotopònims occitans de Gascunya[71] o sobre els vincles lingüístics que uneixen algunes zones del Principat amb el domini lingüístic occità.[72] Ha estat responsable dels continguts occitans de projectes de recerca com ParemioRom,[73] membre del comitè científic de diverses reunions filològiques a nivell internacional,[74] [75] [77] o director de la comissió de lingüistes encarregades de fixar les formes occitanes del traductor automàtic català – occità de la Generalitat de Catalunya.[77]


--Er ist grossartig.

--Wer?

--Na, Ihr!

--Ach, er!