És
autor d’un centenar llarg de publicacions que tenen a veure amb la
dialectologia, la gramàtica, la sociolingüística o l’onomàstica,[17] ja sigui en occità
(estàndard o aranès), en català, en francès,[18] [19] [20] [21] anglès,[22] alemany[23] o portuguès.[24] És membre del Conselh
Lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana[25] i del consell
d’administració de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans,[26] de la qual va coordinar
el seu onzè congrés internacional.[27] Va formar part igualment de
l’Institut d’Estudis Aranesi fins a l’any 2015,[28] organisme que va abandonar
en constituir-se en acadèmia després d’advertir que s’incomplien aspectes de la
Llei de l’occità de 2010[29] sobre els vincles amb
l’occitanisme de l’Estat francès i sobre la manca d’integració de perfils
acadèmics i d’altres especialistes universitaris en la secció que ha de vetllar
per la codificació de l’aranès,[30, p. 52] cosa que no permetia que
es donessin les circumstàncies necessàries per acomplir els objectius que li
van ser atorgats.[31] Ha comparegut al
Parlament de Catalunya tant en el procés de redacció de la Llei de l’occità de
2010[32] com en el de la nova Llei
de règim especial de la Vall d’Aran de 2015.[33] També va participar en
l’edició del programa de TV3 Caçadors de Paraules dedicat a la Vall d’Aran,[34] del qual va coeditar
posteriorment els continguts.[35]
Entre
la seua producció, destaca la primera gramàtica moderna de l’aranès[36] [37] (amb pròleg de Joan
Solà),[38] [39] que va tenir un notable
impacte en el món acadèmic[40] i ha estat considerada
una obra de referència sobre l’aranès,[41] així com també el primer estudi
monogràfic municipal sobre la toponímia de la Vall d’Aran,[42] o la fixació de les equivalències
del lèxic essencial i més freqüent de l’aranès, el català i l’occità
referencial.[43] [44] També ha estat coeditor
de les d’actes de l’Onzè Congrés de l’Associació Internacional d’Estudis
Occitans, que aplega aproximadament un centenar de contribucions multilingües
d’investigadors de quatre dels cinc continents.[45] [46]
Ha
establert que les diferències lingüístiques que separen els pobles aranesos,
més que no pas explicar-se per presteses interferències del francès i del
català, s’han de situar sovint en un context occità més ampli,
ja que poden respondre en diversos casos a divergències que, més enllà de la
frontera, s’observen entre el gascó del Comenge (al departament de l’Alta
Garona) i el del Coserans (al departament de l’Arièja), de manera que a la part
alta de la Vall d’Aran es troben a vegades solucions més acostades al centre
del domini lingüístic occità i, en conseqüència, al llenguadocià.[47] Entre els seus treballs
de tipus dialectològic o toponímic, s’ha interessat en diverses ocasions per la
variació geogràfica i l’etimologia dels fitònims en gascó pirinenc,[48] [49] i ha posat en dubte la
validesa de les propostes de Joan Coromines sobre el pregascó i el seu
vincle amb un substat de tipus bascoide.[50]
Ha qüestionat les posicions isolacionistes de l’aranès amb relació a la
resta de l’occità que existeixen actualment,[51] la manca d’ús de la llengua per part d’algunes de les mateixes administracions locals araneses,[52] la qualitat de
l’aranès difós en les darreres dècades (amb interferències, hipercorreccions i
una gestió inadequada de la diversitat dialectal,[53] a més de models
sintàctics ibèrics),[54] el tractament
formal de la toponímia aranesa[55] (per a la qual la Càtedra d'Estudis Occitans va
proposar una regularització en format cartogràfic)[56] o l'eficàcia i fins l'existència real d'una planificació en les polítiques
lingüístiques realitzades pel Conselh Generau d’Aran independentment del
seu color polític.[57] Ha assenyalat igualment
que a la Vall d'Aran l'occità es troba en un procés de substitució lingüística en fase avançada
davant de l’espanyol amb les evidències que deriven de les dades de l’Enquesta
d’Usos Lingüístics de 2013,[58] que indiquen un augment
en les competències lingüístiques dels aranesos en occità, però al mateix temps confirmen una davallada molt preocupant en l’ús social de la llengua, que n’amenaçaria
fins i tot la supervivència.[59]
Ha estudiat les contribucions a l’estudi i el coneixement de l’occità d’autors aranesos com Jusèp Condò[60] [61] o Jusèp Sandaran,[62] [63] [64] d’investigadors catalans com Joan Coromines,[65] [66] Pere Barnils[67] o la folklorista Palmira Jaquetti[68], i de lingüistes gascons com Xavier Ravier[69] o Pèire Bèc[70]. També ha cridat l’atenció sobre la inconveniència de determinades propostes de formes normatives per a un bon nombre de macrotopònims occitans de Gascunya[71] o sobre els vincles lingüístics que uneixen algunes zones del Principat amb el domini lingüístic occità.[72] Ha estat responsable dels continguts occitans de projectes de recerca com ParemioRom,[73] membre del comitè científic de diverses reunions filològiques a nivell internacional,[74] [75] [77] o director de la comissió de lingüistes encarregades de fixar les formes occitanes del traductor automàtic català – occità de la Generalitat de Catalunya.[77]
--Er ist grossartig.
--Wer?
--Na, Ihr!
--Ach, er!